04 febrero 2010

Cibersexo

Hola! Como a Blanca, hoy Josep, mi tutor de inicio en la UOC, me ha invitado a participar en este blog sobre socioconstruccionismo, perspectiva que he descubierto desde hace muuuy poquito (en la asignatura de Fonaments Psicosocials del Comportament Humà de la UOC, donde tan bien nos ha sabido acompañar Joel Feliu) y que cada día me deja más alucinada. Si después de este descubrimiento pudiera creer que existe algo en mi interior (un alma, unos genes, una vocación...) que conduce mis actos de alguna manera, quizá os diría que he encontrado aquello para lo que estoy hecha, o que sentí una llamada, o que va con mi personalidad, pero como ya me es imposible pensarme de esta manera... pues nada, sé que ahora estoy aquí gracias a todo un entramado de interacciones que van desde el hecho de haber nacido en un lugar y en una época histórica que ha creado, entre otras relaidades, la del socioconstruccionismo; hasta otras, quizá más íntimas, como las interacciones con mi madre, que estudió Antropología cuando yo era adolescente y me contaba todo lo que NO era universal; con mi padre, médico, más bien biologicista y universalista, que discutía con mi madre sobre lo enógeno y lo exógeno mientras cenábamos; con Pere, mi tutor de segundo de bachillerato que me animó a estudiar filología y lingüísitca (aún no entiendo como estuidando lingüística nadie me habló del construccionismo...); con Mercè, mi mejor amiga, que a sus 36 tacos se ha puesto a estudiar magisterio y participó activamente en el movilización estudiantil del año pasado contra el Plan de Bolonia; incluso con Rafa, alguien con quien mi relación ya es irreconciliable; y sobretodo, y de manera mucho más perceptible, a mi querido profe Joel, claro está, y a Josep, tan amable de invitarme.

Bueno, el caso es que durante este semestre tan iluminador para mí, me mandaron, en la asignatura de Competències TIC, desarrollar un pequeño trabajo. Para resumir, teníamos que escoger un tema dentro del ámbito de las relaciones personales en red para trabajar en grupo y utilizar ciertas herramientas informáticas. En nuestro grupo quisimos investigar un poco sobre el cibersexo. Mientras, yo andaba medio flipada con lo del Construccionismo Social, y cuando después de haber recogido datos, tratarlos con excel, etc., me tocó redactar las conclusiones del trabajo, sólo podía mirarlo desde ahí. No esperéis algo riguroso, porqué justo estaba (y estoy) empezando a introducirme en esta realidad...

Aquí os lo dejo, a ver qué os parece (por cierto, está en catalán... no sé si los que participáis aquí lo entendéis, pero venga, pensad que las lenguas tampoco existen!)


Conclusions


El cibersexe, a diferència del sexe amb contacte físic, no és un tema del qual acostumem a parlar en les nostres converses quotidianes o, si ho fem, poques vegades parlem de les nostres experiències, ens referim gairebé sempre a tercers. Quan es parla de cibersexe, s'acostuma a parlar d'addicció, de ments obsessives i malaltes, però si ens endinsem una mica en el tema veurem que aquest és molt més ric i està molt més present en la gent del nostre voltant del què ens imaginàvem.
En fer les enquestes, a nosaltres mateixes ens ha sorprès que tanta gent del nostre voltant n'hagi practicat i que ens ho hagi dit. Pel que fa a les seves pràctiques hem vist que només un dels enquestats ha respost que practica o practicava cibersexe amb molta freqüència, la resta ho han fet de manera més o menys esporàdica, més o menys la meitat ho han fet com a pràctica sexual de parella més o menys estable, i poquíssims diuen haver-ho fet perquè tenien una vida sexual insatisfactòra o perquè se sentien sols. I què en diuen, els no practicants? Doncs bé, pocs d'entre ells en tenen una mala opinió o consideren que els que en practiquen tinguin algun problema psicològic. Senzillament no n'han practicat mai perquè tampoc els agrada massa relacionar-se — no només sexualment— a través de la xarxa. Ara bé, si fem una ullada a les pàgines web que parlen de cibersexe —no les destinades a practicar-ne—, veurem que la majoria estan dedicades a l'addicció, a la infidelitat o als perills que pot comportar la seva pràctica, i veurem també que costa força trobar pàgines que estiguin destinades a explicar en què consisteix, a treure'n un profit positiu per a la vida sexual, a les possibilitats que ofereix i a les diferències que hi ha entre el cibersexe i el sexe amb contacte físic de tota la vida. D'alguna manera, això és un peix que es mossega la cua. El fet que la la pràctica cibersexual sigui un tabú i el bombardeig d'una informació que només apunta als perills s'alimenten l'un a l'altre. Dels addictes sexuals fa molt de temps que se'n parla, però quan parlem de sexe amb contacte físic no parlem exclusivament d'addicció. ¿Per què no parlem de més coses quan parlem de cibersexe?
Després de reflexionar i d'estar durant aquests mesos especialment atentes a què es diu sobre el sexe i el cibersexe, al que en pensen els nostres amics —també fora de les enquestes—, i als textos i discursos dominants, les autores hem tret algunes conclusions sobre el concepte de sexe i de cibersexe que té la nostra societat:
D'una banda, en la nostra societat impera la idea que el sexe és una cosa natural i que, en canvi, tot allò que és ciber és una cosa artifical, i com que també es té la idea que allò natural no pot ser artificial i a la inversa, el concepte de cibersexe resulta un pèl contradictori. Ara bé, podríem fixar-nos en les definicions d'allò que és natural i d'allò que és artificial: Entenem per artificial tot allò que ha estat creat per l'ésser humà —és a dir, pel seu pensament/llenguatge, que és el que el diferencia de la resta d'animals—, i entenem per natural tot allò en què (el pensament de) l'ésser humà no intervé. Des d'aquest punt de vista, en l'humà són naturals totes aquelles conductes que comparteix amb els altres animals, i són artificials les que li són exclusives. Si ens agrada veure'ns com éssers totalment naturals, podem arribar a la conclusió que també el llenguatge i el pensament són naturals de l'ésser humà i que, per tant, no hi ha res d'artificial en res del que fem, ni tan sols en les activitats ciber. I si aquesta proposta no ens agrada, també podem pensar que tot allò que fem —també coses normalment considerades naturals com menjar, tenir relacions sexuals o descansar— sempre està passat pel filtre del pensament o el llenguatge: de vegades ens penedim d'haver fet l'amor amb algú, considerem que menjar gossos és inacceptable, o creiem que ens mereixem una bona migdiada; i, per tant, tot és artificial. ¿On és la diferència, ara, entre allò natural i allò artificial? ¿Realment ens ajuda a entendre les coses, aquesta dicotomia? Si encara veiem contradiccions en l'acte cibersexual, passem a parlar ara de sexe en general:
A la nostra societat hi impera la idea que el sexe és una cosa essencialment natural i, per tant, només relacionada amb el físic, de manera que pensem que tenim impulsos que s'han de satisfer, que si tenim desitjos sexuals és perquè estem programats per reproduir-nos —i per tant, una dona com cal ha de fer certes coses i un home com cal n'ha de fer unes altres, no entenem les pràctiques homosexuals perquè la seva finalitat no és la reproducció, etc.— i, en canvi, poques vegades tenim en compte que, com hem dit, també pensem el sexe, de manera que a l'hora de practicar-lo hi ha coses que ens importen com, per exemple, sentir-nos units a la nostra parella (o grup) sexual, que el nostre company no sigui un assassí, o que els nostres actes sexuals posin en dubte la nostra feminitat o masculinitat, etc. Si pensem ara en les nostres relacions sexuals físiques, veurem que hi ha moltes més coses que ens exciten a part del fet que ens toquin certes parts del cos: les parelles es diuen coses que excitaran l'altre, o juguen a metges, o els agrada fer-ho en llocs on poden ser descoberts, per posar algun exemple de situacions on hi intervé el llenguatge en les seves múltiples formes (enunciats lingüístics, jocs de rols, trencament de normes…).
Si entrem ara a parlar de cibersexe, com hem vist en les converses del cas real que hem presentat, sembla ser que el cibersexe senzillament és un tipus de sexe en què hi ha més presència d'aquest aspecte lingüístic o de pensament que també trobem en les relacions sexuals amb contacte físic. I l'altra part, la física, tot i que menys present, no és per això inexistent atès que se la pot proporcionar el mateix ciberpracticant.
En l'enquesta que hem passat als nostres contactes, demanàvem entre d'altres coses que completessin la frase "El cibersexe és …..". Tres respostes ens han semblat particularment interessants: Les dues primeres, 'literari' i 'imaginatiu', fan referència a aquesta part més pensada o parlada que tendim a deixar de banda quan pensem en el sexe. Vist així, de sexe literari i imaginatiu, de novel·la eròtica, sempre n'hi ha hagut, ¿oi?
La tercera, 'xatejar', trobem que és il·luminadora perquè treu ferro a l'assumpte. Entre els enquestats que no havíen practican mai el cibersexe, veiem que a la majoria d'ells tampoc els agrada el món virtual en general i que no se solen relacionar mitjançant la xarxa. Així, de la mateixa manera que la majoria de vegades, quan tenim sexe amb contacte físic, ens sembla que la cosa surt de manera espontània i rodada mentre parlem o establim contacte amb algú a través de la mirada; el cibersexe també és per a la majoria dels nostres enquestats així: estas xatejant amb algú, la conversa va pujant de to i, sense haver-ho planejat, de manera rodada, et trobes fent l'amor per escrit.

Per acabar, esperem que aquest i altres treballs ajudin a donar una mica més de llum a la pràctica del cibersexe, una pràctica sexual més que el discurs dominant s'entesta a entenebrir.

8 comentarios:

  1. Ei, bienvenida!
    La verdad es que no tengo mucho tiempo para escribir, aunque todos los participantes de éste blog saben que los voy leyendo...

    Esta vez, por eso, no podia estar de no decir nada... me ha hecho muchísima ilusión que alguien hiciera una entrada así, por una parte, joven, con energia y mucho entusiasmo... y por la otra tan buena e interesante!

    Yo soy integradora social, y ahora también estoy en la UOC haciendo Educación social, aún no he hecho Competencias TIC, pero tengo pensado más de un proyecto que creo que podré llevar a cabo, y por supuesto ya tenia pensado compartirlo con todos vosotros/as!

    Espero que se vaya incorporando gente y que, como tu, amiga... no dejes de escribir e informarnos de lo que vais haciendo...

    Que estupenda entrada!
    Gracias por tu participación,


    Tina.

    ResponderEliminar
  2. Oh! Gracias Tina, me alegro de que te haya gustado! Nos vamos viendo por aquí!

    ResponderEliminar
  3. Siempre me encanta redescubrir el amor que sientes por este blog Tina ; )

    María: Qué refrescante escuchar nuevas voces, no podría estar más de acuerdo con Tina.

    Gracias a los maravillosos traductores pude leer tus conclusiones : ) Si me preguntas a mí: ¡el cibersexo, digitado, es duro = S ! Exige una habilidad literaria que yo no poseo; qué envidia por los que tienen semejante habilidad literaria, imaginación, don de la improvisación y complementariedad : (

    ResponderEliminar
  4. Hola Maro!!!

    ¿Será casualidad que el Joel y yo seamos compañeros del grupo de investigación JovenTIC y que sea una de las personas de las que más he aprendido y aprendido -y aprendo- de Psicología social?

    :-)

    ¿Será casualidad que la Tina aprecie tanto tu entrada?

    :-)

    ¡Muchas gracias por tu aportación!!!

    Por cierto, cap problema amb el catalá. Como he dicho en otras ocasiones, aquí se puede escribir en cualquier idioma. Y estoy seguro de que las y los compañeras/os latinoamericanos entienden el nuestro . Tiene un origen común con el castellano -el latín-. Es facilísimo entender el catalán, como el italiano, el portugués o el frances...

    ¡Mil gracias!!!

    Josep

    ResponderEliminar
  5. Jajajajajajaja! Gerardo!!! Siempre tan ocurrente e imaginativo. ¡Me ha encantado eso de que el "cibersexo digitado es duro"!!! Me ha encantado :-))))))

    Voy muy de lao (en cuento a faena) y ya te contesto a cositas que tenemos pendientes :-))))))))))

    ¡Un abrazo!!!

    Josep

    ResponderEliminar
  6. Això mateix, Cap problema amb el català jejejeje ! ! !

    Y Josep, a ver, dejame clarito que quieres decir con la siguiente pregunta:

    ¿Será casualidad que la Tina aprecie tanto tu entrada?

    Ah, y por supuesto... veteranísssssima jajaja

    Petons y besos para todos!


    Tina.

    ResponderEliminar
  7. Per cert, Josep...
    T'he enviat un missatget privat de facebook, aveure si me'l pots respondre aviat... Merci!

    Tina.

    ResponderEliminar
  8. Chica_webcam dijo...

    Cibersexo y poco más he entendido. La proxima será.
    "En cuestión de palabras, jamás convendremos en quien la culpa está..." como decía Gustavo.
    Besos de Lulu
    29/12/10 22:23


    Hola Lulu (Chica_webcam)

    Muchas gracias por tu comentario. Si deseas conversar sobre la cuestión del cibersexo explica qué es lo que no has entendido y comenzamos el diálogo entre todas y todos. Ningún problema.

    Discúlpame por haber borrado tu comentario y enlace directo a tu página web. No lo he hecho tanto por los contenidos (aunque personalmente no me interesan lo más mínimo las cámaras web porno) si no porque en este blog no admitimos ningún tipo de publicidad directa o indirecta a no ser que esté relacionada con cursos, seminarios, publicaciones y similares. Si ofreces algún taller o quieres contarnos algo sobre tu experiencia con el cibersexo desde una óptica de la psicología, adelante!!! Si no, disculpa, pero no admitimos publicidad.

    ¡Saludos!!!

    Josep (Co-coordinador)

    ResponderEliminar

Puedes encontrar algunos de nuestros artículos y publicaciones en:

"What is Matter? Never Mind! What is Mind? No Matter!"

Calambur citado en Toulmin, Stephen (1990), Cosmópolis. Els transfondo de la modernidad. Barcelona: Península. Pág. 207.

Síguenos en Facebook

Y en Twitter

o por correo electrónico