25 abril 2010

Alma y psique

Hola!!
Hace ya unos cuantos días (de hecho fue el día de LA nevada, -al menos para los barceloneses merece estas mayúsculas...-) fui a una conferencia de Eva Illouz que me gustó muchísimo, tomé notas y creo que olvidé colgarlas aquí... ¡qué despiste!
Bueno ahí van:

EVA ILLOUZ -El futur de l'ànima
(El títol no el tria ella, li ve donat pel CCCB)

L'ànima té poc futur, actualment parlem de psique.

La conferència té dues parts :
1-diferències entre ànima i psique
2-exemples extrets de la literatura: formes d'afecte


1. Diferències entre ànima i psique

Mentre que l'ànima reflecteix una jerarquia moral i se'n poden fer judicis morals, de la psique se'n poden fer exàmens de salut. Una ànima pot ser pecaminosa, pot ser malvada; la psique, en canvi, pot ser immadura, pot estar malalta.
L'ànima respon al col·lectiu, la psique només respon a ella mateixa, aquí i ara, és individual i depèn de la història personal.
L'ànima transcendeix el cos. La psique en forma part, per això relacionem cos i psique, parlem de trastorns psicosomàtics o podem llegir el cos.
L'ànima és eterna i immutable; la psique està en canvi perpètu, és flexible i la flexibilitat duu a la maduresa; en el món de la psique el self del passat construeix el self del present, i el fet que el self del present integri el self del passat fa madurar la psique; en el món de l'ànima, per dur a terme un canvi s'ha de deixar enrere el self del passat (p.ex. conversió de St. Agustí).
L'ànima se salva; la psique es desenvolupa. Cadascuna utilitza diferents eines per fer una i altra cosa: l'ànima utilitza la conversió, la penitència, la redempció; la psique, la introspecció, la teràpia, la narració.
L'ànima accepta el patiment i l'explica; la psique tendeix a buscar el creixement i a excloure el patiment de les seves narracions.


2. Comparació entre les formes d'afecte d'Anne Eliott (Ànima) i de Catherine Millet (Psique)

Anne Eliott:
Anne Eliott és un personatge de Jane Austin. Al principi de la novel·la està compromesa amb un senyor, però la seva consellera l'adverteix que aquest senyor no li convé, i ella trenca el compromís. Al cap del temps, ella s'adona que encara està enamorada però ell ja s'ha compromès amb una altra. Ella sap que haurà de conviure amb aquest sentiment d'enamorament no correspost i de culpa per haver trencat per sempre.

Exclusivitat: un sol objecte d'amor, hi ha claredat, senzillament sap a qui estima i que és per sempre, el seu self és linial, és un.
Compromís: abandona la possibilitat de conèixer algú demà que li agradi més, l'afecte no és utilitarista. El patiment s'accepta com a part del sentiment d'afecte.
Culpa: la diferència i el conflicte entre individu i societat la fan sentir culpable.

Catherine Millet:
A La vie sexuelle de Catherine M. Catherine Millet ens fa una autobiografia sexual, plena d'encontres diversos. Una frase del llibre és especialment rellevant: "Segons amb quin home estic, puc ser una puta, puc ser una burgesa,…".

Multiplicitat de selfs a través de la multiplicitat de relacions (flexibilitat).
Individualitat definida pel dret de no prendre decisions (por al compromís), maximització del propi plaer. La relació d'afecte és utilitarista (serveix per créixer, per tenir experiències… Si comporta patiment, deixem la relació)
No hi ha culpa, però tampoc claredat. Hi ha conflicte entre desigs, hi ha confusió.

Actualment es vol erradicar el patiment (a través de medicaments, teràpies, llibres d'autoajuda, meditació…); el patiment només és tolerable quan és inevitable per aconseguir un objectiu, però el fet que no tinguem una narrativa col·lectiva que expliqui perquè patim (la Bíblia estava plena d'explicacions), fa que patim el doble…

1 comentario:

  1. Moltísimes gràcies Maro!!!

    Invito a que colguéis por aquí vuestros apuntes y reflexiones en general y, en especial, cuando asistáis a alguna conferencia, taller, seminario,... como ha hecho Maro, yo mismo recientemente, Gerardo, Sara y otras/os colegas en otras ocasiones...

    Interesantísima tu aportación, Maro. Insisto: Moltes gràcies!!!

    Josep

    ResponderEliminar

Puedes encontrar algunos de nuestros artículos y publicaciones en:

"What is Matter? Never Mind! What is Mind? No Matter!"

Calambur citado en Toulmin, Stephen (1990), Cosmópolis. Els transfondo de la modernidad. Barcelona: Península. Pág. 207.

Síguenos en Facebook

Y en Twitter

o por correo electrónico